Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

IRISPARIS

ARTISTA visual

  • 5
    Mecenes
  • 26.0
    mensuals
  • 423.43
    total

Gravat: Passat i present entre runes gregues

Mostra i breu explicació del procés del gravat per electròlisi per l'artista Iris Paris.
  El gravat com a tècnica te una llarga trajectòria en l'historia. Te molts orígens, els antics sumeris com els xinesos posteriorment ja feien ús del gravat amb finalitats ornamentals.
El seu origen més sòlid i pràctic, el trobem en el Renaixement, etapa molt productiva d'obres religioses. Quasi podríem dir que no havia altra temàtica. Com a tècnica ha evolucionat molt de mica en mica, sabent mantenir la tradició i ritualitat del procés tècnic fins al dia d'avui. No per aquesta tradició està limitat , ni molt menys, ja que compta amb una infinitat de possibilitats creatives i modernes que donen resultats molt dispars.
 
  Encara que el concepte "gravar" té un ampli espectre de possibilitats, ara ens referim a l'utilitzat juntament amb l'aparició del paper.
I així, dibuixant amb diferents eines sobre suports rígids com fusta, metall etc., obtenim una matriu que podem entintar i traslladar sobre paper, realitzant series numerades i limitades. Aquestes acostumen a entregar-se amb certificat d'autenticitat.

De mica en mica, aniré complementant la informació, mentrestant unes imatges valen més que mil paraules.

En aquest cas mostro la realització d'una matriu en planxa de coure de (12,5x 17cm) mitjançant electròlisis.  Substitueix la corrosió del metall que generalment es realitza en àcids i que a l'hora és més tòxic, conegut com aiguafort.
La electricitat connectada a la planxa per un transformador de CC, separa les molècules d'oxigen i hidrogen creant una corrosió únicament on el metall esta descobert.
I sintetitzant molt, ja que compta amb moltes micro passes, mullem el paper prèviament preparat per guanyar flexibilitat. D'aquesta manera incideix en els relleus de la planxa.
S'entinta la matriu, és neteja l'excés  (fins a un punt que en prou feines a nivell visual sembla que tingui tinta) i es passa pel tòrcul.
Aquest exerceix la pressió adequada per traslladar la imatge al paper, creant aquest acabat i relleu tan peculiar.

En la pròxima  publicació us parlaré del origen del paper. Molt interessant.
 
Moltes gràcies per llegir-me.